Superació o sobreexigència?

Eres dels que mai estan satisfets amb el que aconseguixen? T'esprems al màxim en totes les facetes de la teua vida? Et sents frustrat si no aconseguixes el millor resultat? La línia que separa la superació de la sobreexigència és difusa. Et donem algunes pautes per a aprendre a reduir la pressió i trobar un camí intermedi per a aconseguir les teues metes.

coneix-te

Compartix

Tindre afany de superació i voler anar a més, i aspirar a prosperar sempre és positiu i aprofitar les oportunitats per a aconseguir millorar és una bona manera de fer-ho. Pero, això no ha de suposar una actitud perfeccionista i hiperexigent.

Superar-se i progressar no implica necessàriament obtindre el millor resultat, ha d’incorporar l’acceptació dels errors i de les equivocacions com una part del procés, no com un fracàs. No ha de suposar una autoexigència màxima en totes les facetes de la vida: acadèmica, familiar, professional, esportiva, etc.


PER QUÈ ENS EXIGIM TANT?

Es busca tindre el millor expedient acadèmic de la promoció, destacar en l’esport, escalar fins a l’equip directiu en el treball, estar en forma mantenint una imatge jovial i conciliar totes estes activitats amb una dinàmica familiar reeixida.

La societat actual imposa estàndards de rendiment alts, espenta a fer les coses de forma ràpida, eficaç, i que siguem tan productius i eficients com puguem. Valora, sobretot, l’excel·lència, premia qui aconseguix destacar i genera una sensació de fracàs al voltant d’altres resultats menys cridaners, encara que no siguen roïns.

Superar-se i progressar no implica necessàriament obtindre el millor resultat.

Es busca destacar perquè, a qui ho aconseguix, se li proporciona molt de reconeixement, i perquè qui no ho aconseguix és el perdedor. Això aboca a un estil de vida amb horaris interminables replets d’activitats en què cal ser el millor.

Esta activitat frenètica és el camí cap a allò impossible, cap a allò inassolible. D’esta manera és fàcil sentir-se deprimit i ansiós, ja que quan es posa el focus sobre els resultats excepcionals i es menyspreen els assoliments intermedis, la pressió emocional amb què es viu només va en augment.

QUÈ HI PODEM FER?

És convenient parar de tant en tant i reflexionar sobre si disfrutem de la vida o, per contra, som hiperexigents amb nosaltres mateixos i amb els altres. Cal aprendre a diferenciar l’exigència sana de la insana. Es pot dir que és moment de reformular les metes quan:

• Es fa un sobreesforç constant fins a aconseguir l’objectiu.

• No es valora el cost personal i emocional que suposa, ni la seua proporció.

• No es permeten errors ni equivocacions.

• Es necessita projectar una imatge de persona triomfadora.a.

• Es rebutgen o s’intenten amagar les pròpies vulnerabilitats..

• No es dóna permís per a parar de tant en tant.

• Es vol que tots es comporten com un considera que és correcte.

És convenient tenir present que si es viu obsessionat per l’èxit final i per superar els altres, esta pressió pot fer baixar el rendiment, a més de no deixar-nos disfrutar els processos.


4 PASSOS PER A CONTROLAR L'AUTOEXIGÉNCIA

• Observar-se
Aprendre a reconéixer senyals i símptomes que informen
de la presència de pressió emocional i reconduir els objectius proposats.

• Prioritzar
Ser conscient que els temps i les forces són limitats i, per tant,
cal establir una jerarquia amb els objectius que volem aconseguir..

• Prendre decisions
Admetre que no es posseïxen les mateixes habilitats per a totes
les activitats, triar els projectes i metes en funció de la importància que tinguen per a cada u i determinar un temps específic per a aconseguir-los..

• Entrenar l’autocompassió

La realització personal ha d’incloure, a més d’aconseguir objectius concrets, viure feliç i disfrutar del que hem aconseguit. Cal ser comprensiu amb un mateix, amb les pròpies habilitats i també amb les limitacions, buscant este equilibri i permetent-se cometre errors.