Compres compulsives. Per què comprem tant?

Els mitjans de comunicació i, especialment, la publicitat, ens mostren un estil de vida en què la felicitat està en funció del consum, per la qual cosa ha anat arrelant la creença que esta és una de les principals fonts de benestar.

La cultura de l’excés, del gaudiment immediat, de viure el present i de l’hedonisme, està fomentada en un sistema econòmic que necessita un augment constant del consum. S’aspira a consumir el màxim possible, es consumix allò que és plaent, i el que consumixen els altres, i es busquen gran quantitat d’opcions de consum.

Les ciutats presenten una gran proposta comercial en formats molt atractius i pròxims, com els centres comercials. Això ha convertit la conducta de compra en una de les activitats del temps d’oci urbà. La possibilitat de compra en línia posa a disposició les 24 hores del dia qualsevol tipus de producte, i arredonix així una oferta variada.

El Nadal és una de les èpoques de l’any en què potser el consum agafa més força. L’intercanvi de regals de Nadal està institucionalitzat i és una qüestió cultural que servix per a reforçar les relacions socials, es considera bàsicament una mostra d’afecte.

El nadal és una de les èpoques de l'any en què potser el consum agafa més força.

PER QUÈ COMPREM TANT?  

Un alt percentatge de ciutadans perceben que en estes dates gasten més del que seria proporcional al seu nivell d’ingressos i a la seua situació econòmica. La raó d’este fenomen es pot explicar mitjançant els múltiples disparadors que impulsen la conducta de comprar.  Un alto porcentaje de ciudadanos perciben que en estas fechas gastan más de lo que sería proporcional a su nivel de ingresos y a su situación económica. La razón de este fenómeno se puede explicar a través los múltiples disparadores que impulsan la conducta de comprar.

A voltes es compra amb la finalitat de combatre un sentiment negatiu. Quan apareix la tristesa, l’enuig, la frustració o la solitud, pot augmentar la propensió a comprar buscant les sensacions d’excitació o superació de l’avorriment. Es tracta d’un mecanisme d’autoregulació per a reparar l’estat d’ànim.

El màrqueting també té un paper important en la provocació de la conducta de compra. Al voltant de determinades dates, especialment per Nadal, es posa en marxa una bateria de mesures que tenen per objectiu acostar-nos als atractius i als beneficis dels productes.

La impulsivitat i un alt nivell de materialisme també apareixen com a característiques lligades a les persones que tenen una tendència més alta a comprar de forma compulsiva. Solen associar la felicitat amb la possessió de béns i jutgen l’estatus social en funció d’estes possessions.

Les opcions de crèdit també figuren com un dels motors principals de les compres excessives. El mal ús de les targetes de crèdit genera tots els anys nivells significatius d’endeutament i empobriment en moltes cases, amb el deteriorament familiar i personal consegüent en molts casos.

La dinàmica de consum de la societat actual atrapa moltes persones, i dates com el Nadal, en les quals la proposta comercial és més alta, són moments d’alt risc.

Associar les compres a l’oci i a estats emocionals negatius, a l’hora de buscar alleujament i benestar, afavorix una necessitat de consum creixent. S’entra així en un bucle en què es necessiten cada vegada més recursos econòmics per a respondre a este major consum, i això acaba perjudicant la vida personal i familiar.

RECOMANACIONS PER A TINDRE BONS HÂBITS DE COMPRA 

1. Planificació: Abans d’anar de compres cal fer una llista de productes en funció de les necessitats. S’ha d’estar molt alerta amb les típiques eixides de “a vore què trobe”, probablement afavoriran que efectivament es trobe i es compre més del previst.

2. Pressupost: Associar un pressupost a la llista de compra, fixant un màxim de despesa en funció de la pròpia economia. El pressupost específic d’un dia de compres ha d’estar en funció de la resta de l’economia familiar.

3. Momento: Elegir el momento y los lugares adecuados. Salir de compras cuando se está aburrido o triste favorecerá la compra por impulsos.

4. Control sobre el crèdit: Utilitzar preferentment les targetes de dèbit que tenen un límit de fons. Les de crèdit poden generar una falsa idea de la despesa.

5. Comparar preus: L’oferta actual és molt àmplia i variada, dedicar un temps a buscar diferents opcions i comparar-les també té un efecte de control sobre la compra.