Com podem identificar l’ansietat? Símptomes i tractament  

En este article t’expliquem què és l’ansietat i quins símptomes té perquè pugues identificar-los si en patixes. Descobrix-ne els símptomes i el tractament.

coneix-te

Compartix


L’ansietat és una experiència desagradable que, els últims anys, patixen moltes persones. Cada vegada som més els que ens hi enfrontem en algun moment de la nostra vida. Experimentem moments de por, desesperació, perill o anticipació negativa d’allò a què ens enfrontem. Alguns símptomes són les molèsties estomacals o intestinals, l’acceleració dels pensaments o del ritme cardíac, les dificultats de conciliació del son, etc.

Tots estos símptomes, junts o separats, poden ser l’avantsala d’una situació que estiguem a punt de viure, com ara parlar en públic, enfrontar-nos a un examen o qualsevol altra que ens genere simptomatologia relacionada amb una major activació del nostre sistema nerviós, quan el nostre cervell interpreta o identifica la situació com una amenaça per a la nostra integritat física o psicològica.

Aleshores també apareixen emocions negatives com ara por, vergonya, rebuig, etc., que dificulten més l’enfrontament a esta temuda situació. Ara, dediquem part d’este article a parlar de l’estat d’ansietat continuat en el temps que impedix un desenvolupament diari adequat i que, de manera aclaparadora i persistent, interferix en la nostra vida.


Què és l’ansietat i com la podem identificar?

L’ansietat és un avís que, tant psicològicament com físicament, ens indica que alguna cosa que fem o que volem fer no va bé: percebem senyals cognitius d’anticipació, amenaça o perill. Quan estos nivells d’activació es mantenen en el temps es pot cronificar el curs de l’ansietat, i la gestió de la situació davant d’esta desproporció de reactivitat pot arribar a ser complexa.

Els símptomes més comuns poden ser físics, cognitius, conductuals i emocionals. A continuació n’enumerarem alguns. La combinació de dos o més d’estos símptomes mantinguts en el temps són els que provoquen moltes consultes en salut mental, sobretot a psicòlegs.


FÍSICSCOGNITIUS*CONDUCTUALSEMOCIONALS
dolor muscular
acceleració del pensamentvoler escaparsentir perill
dolor de caprumiamentevitar la situació
amenaça
tensió muscularanticipació
no voler actuarpor
sudoració / palpitacionspensaments negatiusparalitzacióvergonya
respiració entretalladadificultad de concentraciófatiga
culpa
marejos / vertígenspreocupació excessivadificultats del sonsentiments d'incompetència

                                  *pensaments


Negar l’existència dels símptomes d’alerta, o no fer cas a la seua presència, és un aspecte característic de persones immadures, que no volen enfrontar-se a la realitat. Això pot implicar conseqüències serioses. Actuar de forma evitativa i no resoldre el problema d’arrel fa que s’allargue en el temps i que guanye terreny la inestabilitat afectiva i emocional.

En el pla fisiològic, el nostre cos reacciona secretant adrenalina i cortisol, que ens preparen interiorment per a la fugida o la defensa. El que ocorre és una reacció adaptativa que ens prepara per al perill o l’amenaça. Són símptomes filogenètics: als nostres avantpassats els passava el mateix quan anaven a caçar.

És veritat que hui dia no estem amenaçats per animals salvatges de qui ens hem de defensar, però el nostre cos, com el dels nostres avantpassats, continua reaccionant de la mateixa forma.
La realitat és que com és possible que això siga així, si el perill no és tan amenaçador?

Inicialment no podem canviar la reactivitat fisiològica, però sí que podem fer canvis en les esferes descrites més amunt (físiques, conductuals, cognitives i emocionals), per a gestionar l’impacte psicològic de l’ansietat. Així, canviarem la nostra fisiologia i estil d’afrontament en una situació potencialment ansiògena.



Un atac d’ansietat és perillós?

Els atacs de pànic o d’ansietat són reaccions extremadament amenaçadores i aterridores. Però convé indicar que, si no hi ha patologia física cardiorespiratòria de base, no són perillosos des d’un punt de vista mèdic, encara que puga arribar a ser necessari que n’intervinga un en el seu transcurs.

Són episodis passatgers, encara que quan es patixen semblen inacabables. Generalment, en un atac de pànic els símptomes arriben a un punt àlgid en uns minuts per a disminuir posteriorment a poc a poc. 

Pot passar que tingues la sensació de perdre el control, sense que siga real. Notes que passarà alguna cosa terrible, però en realitat no és així. Un aspecte clau per a superar els atacs d’ansietat és aprendre a controlar les reaccions per a disminuir la intensitat dels símptomes.

Quines tècniques són adequades per a gestionar l’ansietat?

Encara que no és l’única tècnica, sol recomanar-se la pràctica de la relaxació: és un mitjà que pot facilitar-te el control de situacions potencialment amenaçadores o perilloses.

Algunes altres tècniques són:

  • Respiració profunda i conscient: sense tindre la necessitat d’estar vivint una situació que ens desborde, està provat científicament que només fent esta respiració un sol minut s’obtenen beneficis físics i emocionals. Agafa aire lentament de quatre a sis segons, mantín la respiració durant quatre segons i després exhala a poc a poc durant quatre o sis segons més. Repetix este procés fins que notes que s’ha reduït l’estat d’alerta. Potser necessites més d’un minut. Este exercici, practicat diàriament unes quantes vegades al dia, permet afrontar les situacions d’estrés més incòmodes. Si el fas 5 vegades al dia, durant 3 o 5 minuts, en només 15 o 25 minuts estaràs millor. Requerix pràctica diària durant tots els dies per a obtindre el màxim benefici.
  • Mindfulness: pràctica d’atenció plena. Tècnica basada en l’exercici de focalització en el moment present. En estes pràctiques ajuden els ancoratges (per exemple, la respiració). Al mateix temps ens preparem per a no fer res més que respirar i deixar passar sense jutjar qualsevol pensament i/o emoció que aparega durant la pràctica. El més normal és que facen acte de presència: permetrem la seua presència sense juís.
  • Practica exercici físic: l’exercici allibera endorfines, que són substàncies químiques que milloren l’estat d’ànim i que ajuden a reduir la tensió muscular. Faciliten un descans més reparador.
  • Hàbits de son saludables: respectar el descans ha de ser una prioritat si no volem que els nivells d’ansietat augmenten. Tindre rutines de son bàsiques (sense dispositius dos hores abans i dormir huit hores) és molt necessari.



Tractament de l’ansietat

Sol·licitar ajuda professional si l’ansietat causa deteriorament en el dia a dia és necessari per a evitar una escalada de la nostra activació del sistema nerviós.

L’abordatge principal es fa des de la psiquiatria amb fàrmacs (ansiolític i antidepressius) i en psicologia amb psicoteràpia, principalment amb tècniques cognitivoconductuals que se centren a identificar i canviar patrons de pensament, desregulació emocional i comportament que contribuïxen a l’ansietat.

És important saber que l’ansietat es produïx per l’activació del sistema nerviós, per això qualsevol persona pot tindre esta situació en algun moment de la seua vida. El més important és saber identificar i aplicar de manera sana i adequada les estratègies i habilitats per a poder controlar-la.

No és un signe de debilitat, sinó una resposta natural, amb la qual hem d’aprendre a lluitar. Es pot aprendre i aconseguir una vida plena i feliç.